lunes, 26 de mayo de 2008

Asís, l'atzar de l'oblit / Asís el azahar del olvido.

L’estiu de 2007
Blanc i negre desde el primer moment, fotografía de transició entre la romàntica película i el ventajós sensor, fotografía asequible a la butxaca d’un Jove, aquest es el resultat d’aquestes treball, que per mi son records, sensacions i humild interpretació.
Moments del dia a dia,l’enfermetat, els racons mes intims, alegria a borbotons, l’amistat que no entén de paisos, ni atén a la raó, ni tan sols a la fe..Alli tots som iguals, i el qui no suma sen ix, ami em van acollir com a un fill, com si m’esperaren. E aprés tantes coses que mai pagare el deute.
Paraules que sols escoltarles ens engulen, com demència, malalt termninal, esquizofrènia, es desvaneixen al entrar a aquella casa, es desvaneixen per transformar-se
en pau, un benefici mutu que comparteixen tots els voluntaris.
Dos homes al cap de la nau, Pepe, Guillermo,dos homes d’esperit blanc, incontables son les voltes que em vaig preguntar el per que, arribes a entendre, que la seua vida, es ajudar als menys afavorits, com sona,com sona l’oració tots els dies, com sonen les rises alli, com sonen els llençols quan es fa de nit, ells estan alli per portar el vaixell.


martes, 13 de mayo de 2008